dilluns, 25 de gener del 2010

Val una imatge més que mil paraules? (O supuració teòrica pre-examinal)

Penso que cal matitzar. És a dir, l'expressió "Una imatge val més que mil paraules" es refereix a que les paraules provenen sempre d'un cervell, d'una subjectivitat, i per tan són susceptibles de demagògies, enganys, hipocresies i tot allò que sempre posa l'ésser humà en el punt de mira de la nostra incredulitat, més que res perquè sabem que la nostra ment és fàcilment manipulable. En canvi la imatge prové de la mateixa realitat.

De totes formes, aquesta última afirmació és falsa. Una pintura, per exemple, prové de la cocotera d'un artista igual que mil paraules surten de la boca d'un polític. Fins i tot una fotografía té un component subjectiu indiscutible, no només en termes d'exposició, diafragma, encuadre etc.. sinó també en l'elecció d'allò a fotografiar i, com normalment succeeix, si la fotogafia no la veiem directament, sinó a través d'un medi difusor, doncs també ens trobem davant la barrera subjectiva del medi difusor, sigui un diari, un telediari, una exposició, etc..

Així doncs, a part de reaccionar davant l'afirmació "una imatge val més que mil paraules" matitzant-la, també m'agradaria reaccionar sobre l'afirmació "Ver para creer" que crec que és una submisió a la imatge, i a la confusió d'aquesta amb la veritat, i ja no parlo només de la manipulació externa que aquesta pot sofrir(i que és invisible als nostres ulls) sino també a la manipulació interna, és a dir, tenint en compte el fet que nosaltres veiem les imatges des de la nostra subjectivitat, i per tant deformades, ja no només en termes físics(cadascú te el seu propi aparatus visual i no tothom veu igual) sinó també en termes psicològics, ja que la nostra percepció està estretament lligada també amb la nostra experiència previa, els nostres gustos, les nostres sensacions que també influeixen en la nostra forma de mirar, de fixar la nostra mirada, d'interpretar una realitat que ningú pot veure en la seva totalitat i infinites possibilitats.

Així doncs, "veure per creure" i "una imatge val més que mil paraules" no son més que una veneració excessiva al culte de la imatge que, en aparent objectivitat, molts cops pot ser algo tan subjectiu com un discurs polític.

3 comentaris:

  1. Ens ho mirem tot des de la subjectivitat, tant les imatges com les paraules. Però crec que cal diferenciar entre una imatge del passat (ja sigui de fa anys, segles, dies o hores), com és una fotografia vs una imatge que veus en directe, en un present. Si tu l'estas veient ara (hic et nunc xD) i t'estan dient a la orella que no es veritat, que? de que te'n fies més? del que veus o del que et diuen? (suposu q també influeix qui t'està dient que la imatge no es certa.. xD)
    Les paraules, al cap i a la fi, provenen del cervell i les manipulem perquè tinguin un efecte o un altre (com la foto, clar) però una imatge en present no. Suposu que es una mica com lu de "un gest val mes que 1000 paraules" i derivats. El gest surt del interior, les paraules se'n van amb un res i no res, i ningú t'assegura que siguin certes, perquè sorgeixen del pensament, de la subjectivitat, i aquesta va variant a cada instant.

    m'encanta l'entrada aqsta... però em recorda a Monterde!! nooooo xDDDD

    ResponElimina
  2. Jjejeje, t'entenc, però jo no estava dient que una imatge no valgués més que 1000 paraules, el que provava de dir es que tendim a dir que la imatge=realitat o veritat. I que això tampoc esta tan clar, de totes formes, no comprenc el que em vols dir amb l'hic et nunc. Una imatge(imatge fàctica s'enten) sempre prové del passat i sempre la mirem en un present no? encara que mirem directament l'original d'aquella imatge.

    ResponElimina
  3. Hi ha un llibre de Jesús Tuson (professor de lingüística a la UB) que té un llibre titulat "Una imatge no val més que mil paraules". És curt (poc més de 100 pgs) i interessant, tot i que, com et pots suposar, el llibre tendeix a tractar d'una defensa de les paraules enfront de les imatges, centrant-se mé en temes lingüístics. Si vols tel puc deixar, és molt fàcil de llegir.

    ResponElimina