dijous, 17 de març del 2011

Que la huerta me acompañe

Esllevissada de feina, cúmul de pràctiques que coagulen al cervell i fan que el meu encefalograma sembli un bolso del desigual. Mai havia tingut tanta feina durant tant de temps i el meu cos comença a poder-se treure el carnet de soci de la morgue més propera. No ho puc fer tot i he de seleccionar la feina més important per deixar la que és menys important. Primer va començar saltant-me algunes classes per poder fer feina i dormir, ara ja estic al límit de l'assistència i començo a baixar la qualitat de la feina i crec que properament hauré de no entregar alguna pràctica, i dels treballs en grup ja ni en parlem. El dia 2 rodo la meva 4rta pràctica, la més important i ho porto bastant malament, a veure si trobo temps per dedicar-li, no se com aniràn les notes, no se com anirà res, ara ja l'únic que vull és aguantar estoicament i no caure malalt un altre cop.

Que la huerta me acompañe.

2 comentaris:

  1. Tots estem així, Gerni, si és que això et serveix d'alguna cosa. Jo tenia expectatives amb les meves pràctiques, i també m'he sorprès a mi mateix preparant-les dos dies abans. De fet crec que aquest curs ens ha fet canviar una mica el xip a tots, a encarar les coses d'una manera diferent (que no vol dir millor ni pitjor). M'arriben a posar en aquesta situació al batxillerat i em desbordo. El que ara hem d'intentar contradir el principi d'Arquímedes, procurar que el cos no faci vessar el líquid i arribar al final i poder cridar: Eureka!

    ResponElimina
  2. Paciència i força, bon home!
    A veure si entre tanta feineta i entre tantes coses te'n recordes una micona de mi! :)

    Big kiss!

    ResponElimina