Tot és producte d'una mala distribució del temps, tinc pèrdues, diguem que en comptes de gastar el temps en posar el meu cap a puesto, deixar de ser un merdes, vaig posant el temps a ves a saber quin apèndix que tinc i ara tinc apendicitis intelectual.
Que algú m'extirpi el sac de merda on he deixat tantes tardes i nits, no demano recuperar-ho, això és impossible, l'únic que demano és no tornarho a perdre.
Necessito ser lúcid,
llum i tot anirà bé.
Tot anirà bé.
Enèssim blog emo, això és preocupant, fins quan ha de durar la broma?
Quines ganes d'estar el pis i donar a la vida un bon cop de bisturí.
"GY!BE"
No malbaratis minuts pensant en el temps que ja has perdut; l'únic que necessites és creure (però aquest cop de debò) que tens forces per fer tot el que et proposis.
ResponElimina1. Deixa l'omegles.
ResponElimina2. Pensar que saps que potser has perdut temps és el primer pas per adonar-te'n i canviar-ho! No tinguis pressa, això requereix el seu temps!