Xoc! amb la realitat altre cop, com un au fènix sorgida de les cendres que hi havien espargides pel pati de la senyora Tregismunda, per posarli un nom... mundà?. El Geraret ha decidit seguir fer-se gran, després de massa temps de pausa i de pèrdua emocional i intelectual, fer via, reemprendre amb noves energies, afrontar les pors.
I és quan recorda el que va aprendre aquell dia al pàrking d'Autocaravanes de Sant Cugat, quan son pare li va treure les rodetes de la bici a un minigerni. Recorda que ell va aguantarlo durant una part del trajecte i després, com suposo que fan tots els pares, em va deixar anar i jo, pensant que encara m'aguantava vaig fer el meu primer tram amb bicicleta sense rodetes i sense pare i tot sense ni adonar-me'n (quan ho vaig fer, esclar, em vaig caure) però segurament sense això no hagués après que el que ens separa de fer una cosa la majoria de vegades no és la incapacitat de fer-ho sino la por.
Així que nois, el Gerard es vol treure el carnet de cotxe, el Gerard se'n vol anar a viure a Terrassa, el Gerard vol anar a comprar-se un portàtil(baratillo eh).
El Gerard vol rodejar les pors, trobar les escales del trampolí, i fer un triple salt mortal... bé, potser per la primera vegada simplement ens hi llençarem, no li donguéssim un atac de cor a doña Tregismunda.
Ànims man!!! tens tot el meu suport!
ResponElimina