dimarts, 23 de febrer de 2010

Temps, allò que mai tenim, i sempre hem tingut.


És fum, tot és fum. Algú està amb mi? Merda nano, la vida ha arrencat les meves arrels i ara floto intentant posar els peus a algun lloc, però no se ben be quin.

No sabeu les ganes de calma que tinc, i lo nerviós que em posa que l'arena del temps se m'escoli a les mans i la polseguera em molesti als ulls.

Des d'aquí vull dir, penso en vosaltres, però gairebé ni us veig.


El pensament muta i es fa record.


La ment és taxidermista.

2 comentaris:

  1. Reclamo autoria fotogràfica!
    haha

    Últimament tinc una sensació molt semblant a la que descrius, Gerni... A mi la polseguera del temps no em cau als ulls, simplement se m'escapa i no puc recuperar-la.

    Em quedo amb "El pensament muta i es fa record."

    Ets l'amo noi


    Best wishes and kisses,
    Al

    ResponElimina
  2. penses amb nosaltres? :S

    L*

    ResponElimina