És fum, tot és fum. Algú està amb mi? Merda nano, la vida ha arrencat les meves arrels i ara floto intentant posar els peus a algun lloc, però no se ben be quin.
No sabeu les ganes de calma que tinc, i lo nerviós que em posa que l'arena del temps se m'escoli a les mans i la polseguera em molesti als ulls.
Des d'aquí vull dir, penso en vosaltres, però gairebé ni us veig.
El pensament muta i es fa record.
La ment és taxidermista.
Reclamo autoria fotogràfica!
ResponEliminahaha
Últimament tinc una sensació molt semblant a la que descrius, Gerni... A mi la polseguera del temps no em cau als ulls, simplement se m'escapa i no puc recuperar-la.
Em quedo amb "El pensament muta i es fa record."
Ets l'amo noi
Best wishes and kisses,
Al
penses amb nosaltres? :S
ResponEliminaL*