dimarts, 9 de febrer de 2010

Sota la pluja




La pluja et retalla els pensaments,
febrer que lubrica els silencis
on rellisquem amb descalça
culpa.

Ens mirem,
cingle mortuori,
sageta que clavem
a la nimfa corrupte
del nostre amor.

Bolcats en la metàstasi
del record,
simulem somriures
que cruixen
i perden els ossos
en l’òscul ocult
del nostre anhel.

La dislocada conducta
de semblar forts
vertebra quimeres
que repten com ombres
lesionades.

Vessa el dia i el paraigua
és només un simulacre
per no semblar
els cadàvers que som.

1 comentari:

  1. Segueix fent poesia nano. ¡Al menys pels que no en sabem!

    :)

    ResponElimina