La pluja et retalla els pensaments,
febrer que lubrica els silencis
on rellisquem amb descalça
culpa.
Ens mirem,
cingle mortuori,
sageta que clavem
a la nimfa corrupte
del nostre amor.
Bolcats en la metàstasi
del record,
simulem somriures
que cruixen
i perden els ossos
en l’òscul ocult
del nostre anhel.
La dislocada conducta
de semblar forts
vertebra quimeres
que repten com ombres
lesionades.
Vessa el dia i el paraigua
és només un simulacre
per no semblar
els cadàvers que som.
Segueix fent poesia nano. ¡Al menys pels que no en sabem!
ResponElimina:)