dilluns, 15 de desembre de 2014

Ombres

El temps s'esgota, igual que les persones quan abusen les unes de les altres. El temps s'escola entre les ombres, i fa que siguin pesades, i la gent no ho sap, però caminen més lents perque l'arrosseguen, és gairebé imperceptible però el temps té la seva propia llei de la gravetat, és una variable que ningú va tenir en compte a l'hora de calcular la força amb la que som literalment aixafats contra el terra.

Així, el temps ens aixafa cada cop més i el sobrepès ombrívol ens alenteix els gestos i les paraules. I ja pràcticament no recordem com era això d'aventurar-se, d'atrevir-se, de llençar-se, de mirar-se als ulls i plorar de tendresa.


Ja no recordo el que era allò de escriure sense complexes, allò de no necessitar res ni ningú, allò de saber què cony és el que passa al meu cap, o, almenys, d'intuir-ho.


Em tiba l'ombra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada