Primer de tot, que no cunda el panico, d'acord tens el cervell espargit per tota l'habitació, és probable que hagis perdut moltes de les teves funcions mentals i inclús, si la ferida és sobretot prefontal, podries tenir un síndrome de Tourette temporal fins que puguis recompondre el teu cervell, així que no et sorprenguis si comences a insultar-te a tu mateix o a trencar coses. Recorda que t'estàs dessagnant, però no et preocupis que tens temps. Comença a buscar els trossets, mira pel terra, sobre el llit, rere la pantalla de l'ordinador. Truca a una ambulància, si encara ets capaç de fer-ho, però mai oblidis que en el fons, ets feliç, moltes de les preocupacions segurament estaràn esmicolades entre la carn que hi ha pel terra, així que, mentre no arriba l'ambulància, posa't una cançó molona i balla, escriu poesia, somriu fins a rebentar-te la mandíbula, que moltes de les grans obres d'aquest món neixen sense preocupacions, fruit d'explosions cerebrals com la que acabes de tenir.
Quan et despertis és probable que no recordis el que ha passat, ja s'han preocupat de no tornar-te els records al cervell perquè puguis seguir amb la teva vida normal.
Tu i la teva obra d'art.
Quin desordre, Monty.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada