Odio aquestes situacions on et trobes davant una gent que veu el món d'una manera completament diferent. Em recorda que les coses no tenen perquè ser com les veiem, que potser creiem que dominem, que fem les coses amb lògica, però, no ens enganyem, el que nosaltres veiem no es el que és, sino tan sols el petit esbós que podem fer del laberint que és la vida.


Doncs estava jo allà, i un grup de gent reia i parlava de coses que, sincerament, a mi no m'anaven i em venien i a més semblaven donar-li importància a certes coses. I què cony havia de dir jo? Dins meu només tenia dubtes. Qui dels dos s'ha equivocat? La vida de ser creatiu, de volcar-se a la inspiració i de no pensar en coses que bé podrien ser importants és correcte, merda, es que a vegades em sembla estar cometent un crim contra la humanitat, a vegades em dona la imnpresiño de que no se res i de que no estic actuant bé joder.


Algú m'explica de que cony va aquesta entrada? No em feu molt cas, suposo que sempre trobarem gent que veu les coses de mil maneres diferent i sempre ens acabarem adonant que és impossible tenir un pensament global, que els meus desitjos d'actuar amb una llògica universal cada cop es fan més petits, cada cop que veig que tot allò que jo crec és tan relatiu. Maleïda relativitat, m'estova tota aquella seguretat que a vegades tenim sobre els nostres pensaments.


Fuck it.


Vomitada al canto, si algú se la llegeix XD


D'altra banda, joder, m'infiltren boles verdes a cada cantonada

Pessigollisme alert.