dissabte, 24 de desembre de 2011

5 – 5 - 2011

Pare, no hi ha paraules,
ni suport, que tolerin
aquest etern epíleg.
Un silenci impacta
i crema la pell
dels records.
Cou la carn viva,
el desordre,
i l’esquitx d’engúnies
sobre el teu cos
vençut.

Aquí cloem tantes coses
que tot es fa minúscul
i estrany.
Un munt d’utopies
es mosseguen la cua
a la porta de l’hospital.

-I la vida té els nassos de seguir-

Avui ja és Nadal
i la metàstasi de solitud
buida el ventre
de tots els regals.










Bon Nadal.